Feia poc que havia arribat a la nostra escola una xica que li deien Andrea.
Era alta i un poc grossa, de cabells morens i ulls marrons obscurs. Era molt guapa de cara i tenia molt bon cos. Andrea havia viscut 2 anys al nostre poble, va venir amb 4 anys i se’n va anar amb 6.
Ella sols coneixia l’Adrià, un xic que es portava molt bé amb ella, sempre parlaven per messenger i per mòbil. Andrea tenia molts diners i per la roba que portava ja es notava, la veritat és que era una xica molt malcriada per part de sa mare, el seu pare no era igual.
Quan va entrar en l`escola tota la gent sabia qui era i tots parlaven dels diners que tenia. Com a totes les escoles, a la meua també hi ha el xic més popular de tota l`escola i a Andrea li toca anar a la classe de Ivan, el xic mes popular. Quan ella entra en la classe es queda sorprenguda perquè Ivan era molt guapo i molt xulo, però a ella li agradava molt. Andrea va seure a un racó de la classe, Ivan va anar cap a ella, es va seure al seu costat i li va dir:
- Hola! sóc Ivan. Andrea li contesta
- Jo sóc Andrea .
- Si és veritat que estaves vivint en Anglaterra que has vingut a fer ací??
-Ma mare s`ha cansat d’estar amb anglesos i hem vingut a passar un temps ací.
-T`agrada? Havies vingut abans??
-No ho sé, acabe d’arribar.. I sí, havia vingut abans, els meus iaios son d`ací, perdona però em sent com a una entrevista.
En aquell moment va sonar el timbre i Andrea es va alçar i se’n va anar.
Ivan va anar darrere d`ella i li va dir que quedaren per a desdejunar i així es coneixerien millor.
Andrea va dir que era un poc prompte per a fer amistats que un poc més avant si, si s`havia interessat per ella no passava res si esperava un temps més.
Ivan li deia que si que volia conéixer-la ja que pareixia molt bona xica.
Andrea per dins d´ ella sentia alguna cosa per Ivan però, com no sabia com era, va decidir que esperaria un poc.
En realitat la seva mare no s’havia cansat dels anglesos, sinó que ella i el pare d’Andrea havien mort. Ells viatjaven molt i en un accident d’avió havien mort tragicament.
Andrea no parlava mai dels seus pares i s´inventava alguna cosa per no parlar d’ells.
Ella des de Nova York, que era on vivia, va telefonar els seus iaios que vivien ací. Com estava soles a la ciutat va preferir vindre a viure amb els seus iaios al nostre poble.
Quan acabà l’institut se n’anà cap a la que ara seria la seva casa. Una vegada arribà a casa va veure els seus iaios, que feia molt de temps que no veia. Van dinar i van parlar de moltes coses.
Quan arribà al institut, el dia següent, va tornar a veure Ivan i no parava de dir-li que quedaren i parlaren. Andrea al final li digué que sí, i van parlar de moltes coses . Quan acabaren de menjar ell l’acompanyà a casa i per a despedir-se ell la va besar a la boca i ella va entrar a casa. Adrià ho va veure i li sentà mal ja que ell sentia alguna cosa per ella
Passen setmanes i Andrea no li fa cas a Adrià i ell s´ enfada moltísim. Andrea està esperant que Ivan passe a per ella perquè ara era la seva novia, però veu a Ivan que està parlant amb una xica. I escolta que parlen de diners, els diners que ella heretarà quan es faça major...
Ivan va a besar-la i ella l´aparta perquè ha sentit el que parla i no vol saber res més d’ell. Li telefonà a Adrià, aquest agafa el telèfon i li pregunta que vol, ella li diu que l´ han utilitzada i vol tornar a la normalitat.
Adrià no podia seguir sense ella per que la trobava a faltar. Passaren uns dies i al final la va perdonar. Andrea volia a Adrià però estava adonant-se que el volia com a més que amic. Ivan anava darrere d´ ella com si fora un gosset i Andrea n’estava cansada. Van passar moltes setmanes, Andrea i Adrià estaven més junts. Ivan ja no existia per a Andrea i ara era tot per a Adrià.
Una volta ja era tot normal Andrea i Adrià es feren nuvis i es volgueren durant molt de temps.
Miriam Ferrer (3r d'ESO B)
